El passat mes d'octubre vaig estar immersa en el món del torn de la mà de Dolors Ros, directora de l'Escola de Ceràmica de la Bisbal. Des que vaig posar-hi els peus per primer cop ja fa 10 anys, sempre he tornat a l'escola. És un lloc màgic, que atrapa, i que acull.
Aprecio i admiro profundament a la Dolors i tenia moltes ganes de tenir-la com a mestra. Mai he tingut torn al taller, i tampoc en vaig aprendre bé en el seu moment, així que ho vaig anar deixant i deixant.
Alhora, m'anava especialitzant el altres tècniques manuals i anar-les dominant ha fet que tampoc trobés a faltar el torn. Però l'espineta estava allà i ara ha sigut el moment.
Un curs de 5 setmanes on introduir-nos al món del torn fent-lo girar durant 9 hores al dia. Intensitat i repetició, superació i de tant en tant una bufetada de frustració. I tornar-hi. Concentració màxima i consciència corporal. El torn ensenya molt més del que sembla a priori.
N'he quedat molt contenta, ara ja de tornada al taller i amb ganes de seguir i practicar, practicar i practicar. Justament ahir li anava a recollir un torn a l'estimada Eli Moretó, que heredo amb molta il·lusió.
Hi haurà canvis en la meva manera de produir, segur, i que podré créixer combinant tot el que vaig aprenent, també.
Això em fa molta il·lusióoooooo!
