Pastar el fang, fer-ne una planxa amb el rodillo, tallar la forma i construir.
Així faig les tasses a l'Obrador, una a una i pas a pas. Un cop tinc la forma muntada i la base de la tassa enganxada, li dono una mica de panxa amb les eines de modelar fins que té una corva que m'agrada.
Ja miro de tenir les nanses a punt per tal que estiguin al mateix punt d'humitat que la tassa al moment d'enganxar-les. M'agrada posar les nanses perquè pren més importància el buit que la matèria. Fixar-te en l'espai que queda entre la paret de la tassa i la corva de la nansa, que sigui bonic, harmònic i pràctic, sobretot! Còmode per agafar bé la tassa.
Al cap d'unes hores, o el dia següent, les poleixo amb les eines metàliques i una última passada amb una esponja humida.
Si la tassa serà engalbada, ara és el moment. Pinzellades del color escollit i acte seguit, esgrafiar el dibuix. Fulles, flors o temes més geomètrics, cercles concèntrics, línies, senefes... Aquest moment m'agrada molt perquè em relaxo i em permeto fer el que surti.
Un cop seques del tot aniran al forn, una primera cuita a 1000º, posteriorment un bany d'esmalt transparent i altre cop al foc, aquest cop sí, a 1240º aproximadament.
Per tancar el cercle i donar sentit a tot això només queda que la tassa arribi a les mans d'algú que se'n enamori i vulgui compartir amb ella els seus esmorzars i fer-los més especials.
Gràcies per apreciar-ho 🧡
Les fotos són d'Emilio Mercau, fetes a l'Obrador.